Activitats UAB

CONFERÈNCIA AMB MARUJA TORRES

“Preguntes que els periodistes ens hauríem de fer cada dia”

Avui, dia 9 d’octubre de 2012 a la facultat de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, els estudiants de periodisme i dels altres graus impartits en la mateixa facultat han tingut l’oportunitat de poder assistir en un acte on Maruja Torres n’ha estat la principal protagonista.

Periodista, escriptora, guanyadora del premi Nadal i Planeta i corresponsal de guerra al Líban, Panamà i Israel, no ens ha deixat de sorprendre amb les seves explicacions humorístiques. Maruja amb 69 anys d’edat i 48 anys en la professió de periodisme es descriu com una dona caòtica, desordenada i amb “mala llet”.

L’acte s’ha iniciat amb unes paraules del Degà de la facultat (Josep Maria Català) qui ha fet una breu presentació del que vindria a continuació. Tot seguit Maruja Torres ha agafat el control de la sala i ha explicat quina és la situació en que es troba el periodisme i els mateixos periodistes en l’actualitat. Durant la xerrada no ha deixat d’explicar experiències personals viscudes en l’àmbit periodístic i ha donat uns quants consells per als futurs periodistes. Per citar-ne alguns, ha dit: “mentre estudieu, busqueu feina fóra del periodisme. Ja ser que és una salvatjada” – explica- . Un altre: “Si vols ser un bon periodista no pots enganyar, per això està la publicitat. El periodista estar per dir la veritat, és a dir, contextualitzar, defensar la seva veritat a mort”.  També ha fet referència a les preguntes que tots els periodistes ens hauríem de formular cada dia, QUI (jo), QUÈ (començo una carrera, futur professional), ON (a una realitat propera, UAB), QUAN (activitat constant) i PER QUÈ, pregunta essencial de la vida.

Finalment, després d’un petit col·loqui de preguntes, Maruja Torres ha recomanat dos llibres als futurs periodistes i s’ha acomiadat per tornar una altra vegada. 

(5/11/2012)

“Saudades de Brazil em 100 pedaços”

Està Brasil preparat per a rebre les cites esportives del 2014/2016?

Professors i periodistes del Brasil van assistir ahir en una conferència a la Universitat Autònoma de Barcelona on van parlar als estudiants sobre si la situació de Brasil està preparada per a rebre les dues cites esportives, la Copa del Món el 2014 i els Jocs Olímpics el 2016, davant la falta d’organització econòmica, política i social que poden causar retards en els preparatius d’aquests esdeveniments.

Nelson Schneider (llicenciat en educació física, professor i investigador), respon a la pregunta amb un sí i amb un no poc contundents, Edson Silva (periodista i professor de la universitat de Moto grosso- Brasil) explica que aquests esdeveniments seran mostrats a través de les mirades dels comunicadors, Miguel de Moragas (membre del centre d’estudis Olímpics UAB) remarca que la celebració d’unes cites esportives com aquestes no han de servir per auto promocionar el país, sinó, per organitzar un esdeveniment mundial, i Ricardo Carniel ( periodista) desvela que el cost de les cites esportives fan canviar la recepció emocional dels brasilers. Tots ells van parlar sobre diferents aspectes que Brasil ha de tenir en compte essent la seu de dos grans esdeveniments esportius tant importants com la Copa del Món i els JJOO.

Dades impactants

Els conferenciants van presentar la situació econòmica del país, aportant xifres que sorprenien als estudiants (54 milions de persones – 28,7% - són pobres al Brasil, més que tota la població d’Espanya que té 47 milions d’habitants). Schneider afirma que no només es veurà el Brasil nou, amb grans estadis i multituds de turistes i aficionats, sinó que també es veurà reflectit un país que es troba lluny de la democratització, del creixement i de les noves tecnologies i tot i que han millorat lleugerament l’índex d’escolarització, les diferències socials continuen sent un dels problemes majoritaris.

No totes les infraestructures que es pretenen construir estaran acabades a temps. Els retards en els preparatius generen desil·lusió, mal estar, desconfiança que en part són els responsables de l’augment dels conflictes, la corrupció i la violència, explica Ricardo Carniel. Malgrat els aspectes negatius que els sorgeixen tant als ciutadans com als organitzadors d’aquests “mega esdeveniments”, la població del Brasil creu, també, que les dues cites esportives ajudaran a créixer la situació econòmica de Brasil.

La Universitat Autònoma de Barcelona, de nou, fent conferències

Surt la 14ª edició de la revista esportiva Panenka i els seus creadors en parlen a estudiants universitaris

Escriuen història futbolística, però també, política, social i cultural    

Els estudiants de la UAB han tingut l’oportunitat d’assistir a una conferència aquest dilluns en que periodistes i escriptors de Panenka han explicat als joves que hi assistien  com va ser la creació de la revista esportiva creada només fa un i mig, les històries d’aquesta i les experiències viscudes al llarg d’aquest any pels que hi treballen.

L’Àxel, el Roger i l’Aitor formen part de l’equip directiu de Panenka i han estat els responsables de fer passar una bona estona als futurs periodistes. Els han parlat de quina mena de projecte és Panenka, a quanta gent de diferents professions aplega, els objectius de futur que tenen, la idea del nom de Panenka per una revista de futbol, les altres revistes que els serveixen de referència i de moltes altres coses més.

“Un dels criteris que vam tenir en compte a l’hora de crear el nostre projecte va ser que havia de ser en format paper, ja que això ens faria diferenciar dels altres mitjans, era el valor afegit que donàvem al nostre producte”  ha afirmat Roger amb contundència. L’Àxel ha parlat més personalment i ha remarcat que Panenka els dóna molta més llibertat per escriure en el registre que vulguin i amb absoluta sinceritat.

Panenka és un producte setmanal que es pot trobar arreu de l’Estat i és la única revista que parla no només de futbol, sinó també de la història política, social i cultural que s’amaga darrere d’aquest esport.

           

                                  

Font: Anna R L